21:51 eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii....que??... ja us pensàveu que havia tirat la tovallola.???..doncs no!...aquí estic sense fumar ni un sol cigarret en tot el dia!
Aquest matí ha estat duríssim no fumar el primer del dia asseguda en la rentadora del pati després del cafè, però ho he aconseguit. Confesso que m’ha faltat aquesta estona de reflexió profunda de cada matí mirant les pinces de la roba però he de dir que també he tingut més temps per a arreglar-me i no està gens malament per altra banda.
Quant marxava de casa per a anar a treballar he estat a punt d'agafar el paquet que tinc amagat al fons de l'armari però no ho he fet. He pensat que si la cosa es posava molt malament ja aniria a comprar ...però tampoc ho he fet. He estat intranquil•la però tenia feina i el matí ha passat molt ràpid. He dinat en la cuina de la feina per no haver de baixar al restaurant amb els meus companys fumadors. Però després de dinar m’agafa’t com un cosa i he anat. Casualment, i per la meva sort, avui dinaven en el restaurant dos companys de feina que no fumen. Que fort!!!. Podia haver-me trobat la fumera de tots el dies i fins i tot haver pidolat un cigarret, però no, he tingut molta sort.
La tarda ha passat millor tot i que encara em dura el mal d’estómac i tenia com una mena de sensació estranya i fins i tot no em venia de gust menjar caramels. M’he pres dos pastilles d’almax i he begut molta aigua. Estic deixant de fumar sense atiborrar-me de porqueries!. És fantàstic. Una companya de feina ha passat per a darrera meu a última hora de la tarda i m’ha dit que feina molt bona olor. És clar, ja no fumo! li he dit tota orgullosa. Després quant tornava en el cotxe m’he mirat les dents al retrovisor i diria que les tinc mes blanques. Estic molt contenta.
Ara ja fa una estona que he arribat a casa. Tenia sopar fet, així que he pogut apaivagar l’ansietat sense haver d’obrir l’armari on tinc amagada “la bèstia”. Ara em faré una camamilla amb mel i marxaré a dormir d'hora, no vull donar mes oportunitats al "mono" de seguir martiritzar-me...prefereixo descansar i demà serà un altre dia.
Aquest matí ha estat duríssim no fumar el primer del dia asseguda en la rentadora del pati després del cafè, però ho he aconseguit. Confesso que m’ha faltat aquesta estona de reflexió profunda de cada matí mirant les pinces de la roba però he de dir que també he tingut més temps per a arreglar-me i no està gens malament per altra banda.
Quant marxava de casa per a anar a treballar he estat a punt d'agafar el paquet que tinc amagat al fons de l'armari però no ho he fet. He pensat que si la cosa es posava molt malament ja aniria a comprar ...però tampoc ho he fet. He estat intranquil•la però tenia feina i el matí ha passat molt ràpid. He dinat en la cuina de la feina per no haver de baixar al restaurant amb els meus companys fumadors. Però després de dinar m’agafa’t com un cosa i he anat. Casualment, i per la meva sort, avui dinaven en el restaurant dos companys de feina que no fumen. Que fort!!!. Podia haver-me trobat la fumera de tots el dies i fins i tot haver pidolat un cigarret, però no, he tingut molta sort.
La tarda ha passat millor tot i que encara em dura el mal d’estómac i tenia com una mena de sensació estranya i fins i tot no em venia de gust menjar caramels. M’he pres dos pastilles d’almax i he begut molta aigua. Estic deixant de fumar sense atiborrar-me de porqueries!. És fantàstic. Una companya de feina ha passat per a darrera meu a última hora de la tarda i m’ha dit que feina molt bona olor. És clar, ja no fumo! li he dit tota orgullosa. Després quant tornava en el cotxe m’he mirat les dents al retrovisor i diria que les tinc mes blanques. Estic molt contenta.
Ara ja fa una estona que he arribat a casa. Tenia sopar fet, així que he pogut apaivagar l’ansietat sense haver d’obrir l’armari on tinc amagada “la bèstia”. Ara em faré una camamilla amb mel i marxaré a dormir d'hora, no vull donar mes oportunitats al "mono" de seguir martiritzar-me...prefereixo descansar i demà serà un altre dia.