dimecres, 30 de desembre del 2009

Nou any...nou intent

Demà serà l'últim dia de l'any. Aquesta és una data molt utilitzada per els que volen deixar de fumar...podria tornar a intentar-ho...demà us ho explicaré...Bon Any a tots!

dimecres, 1 de juliol del 2009

Tornem-hi

Avui fa una calor impossible de suportar. Estic especialment cansada. Cansada i fastiguejada. Potser no és el millor dia per a tornar-ho a intentar però quan serà el millor dia?. Només cal que oblidi que existeixen estancs i màquines en els bars. Només cal que pensi que passat un mes seré una persona desintoxicada i més sana. Potser podria tornar-me a il•lusionar amb una vida sense fum. Ahir al bar on anem a prendre el cafè l’atmosfera era un altre cop insuportable i quant vaig pujar al despatx tota jo desprenia una olor entre fregits i caliquenyo que feia por. No puc consentir fer aquesta olor. És realment repugnant. Ara no tinc tabac. Només cal que oblidi que puc comprar. Tornem-ho a intentar.

dilluns, 15 de juny del 2009

El segon dia!

21:51 eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii....que??... ja us pensàveu que havia tirat la tovallola.???..doncs no!...aquí estic sense fumar ni un sol cigarret en tot el dia!

Aquest matí ha estat duríssim no fumar el primer del dia asseguda en la rentadora del pati després del cafè, però ho he aconseguit. Confesso que m’ha faltat aquesta estona de reflexió profunda de cada matí mirant les pinces de la roba però he de dir que també he tingut més temps per a arreglar-me i no està gens malament per altra banda.

Quant marxava de casa per a anar a treballar he estat a punt d'agafar el paquet que tinc amagat al fons de l'armari però no ho he fet. He pensat que si la cosa es posava molt malament ja aniria a comprar ...però tampoc ho he fet. He estat intranquil•la però tenia feina i el matí ha passat molt ràpid. He dinat en la cuina de la feina per no haver de baixar al restaurant amb els meus companys fumadors. Però després de dinar m’agafa’t com un cosa i he anat. Casualment, i per la meva sort, avui dinaven en el restaurant dos companys de feina que no fumen. Que fort!!!. Podia haver-me trobat la fumera de tots el dies i fins i tot haver pidolat un cigarret, però no, he tingut molta sort.
La tarda ha passat millor tot i que encara em dura el mal d’estómac i tenia com una mena de sensació estranya i fins i tot no em venia de gust menjar caramels. M’he pres dos pastilles d’almax i he begut molta aigua. Estic deixant de fumar sense atiborrar-me de porqueries!. És fantàstic. Una companya de feina ha passat per a darrera meu a última hora de la tarda i m’ha dit que feina molt bona olor. És clar, ja no fumo! li he dit tota orgullosa. Després quant tornava en el cotxe m’he mirat les dents al retrovisor i diria que les tinc mes blanques. Estic molt contenta.

Ara ja fa una estona que he arribat a casa. Tenia sopar fet, així que he pogut apaivagar l’ansietat sense haver d’obrir l’armari on tinc amagada “la bèstia”. Ara em faré una camamilla amb mel i marxaré a dormir d'hora, no vull donar mes oportunitats al "mono" de seguir martiritzar-me...prefereixo descansar i demà serà un altre dia.

diumenge, 14 de juny del 2009

El meu primer dia!


M'he llevat i després del café amb llet he decidit que avui serà el meu primer dia sense tabac. És el millor moment per fer-ho. Fa una setmana que estic malalta, un virus estomacal crec, i no em ve gens de gust fumar així que ho vaig a intentar. Porto dos dies cercant informació antitabac per penjar-la al bloc i estic tan saturada d'imatges espantoses i tan conscienciada que ja tinc clar quina és la meva motivació. VULL SER EX-FUMADORA JA!

De moment són quasi les 9 i encara no m'he fumat el primer del dia...de fet ja fa més d'un hora que sóc ex-fumadora!

9:44 gens ni mica de mono...que bé! ...he fet un cartell i he escrit SÓC EX-FUMADORA i l'he penjat a la porta del pati...és el lloc on fumo...asseguda sobre la rentadora...que trist...

10:42 m'ha vingut al cap la peli cowboy de mitja nit...osti quina fantàstica peli! l'he buscat a youtube i ja no recordava la seva cruesa...ufffff
segueixo sense fumar! i de moment estic tranquil·la...després em vindrà a buscar la Glòria i anirem al cinema que porto molts dies sense sortir de casa...Gloooooooooo no portis la tabaquera porfaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

11:22 Ufffffffffffffff...primer conato de ataque del enemigo!!!!!!!!!...però NO he agafat el cigarret!!! que fort! he enviat un email a tots els meus familiars i amics informant de la meva decisió, he begut molta aigua i ara em faré una camamilla amb mel...planxaré la camisa que em vull posar per la tarda mentre remeno per l'Spotify...ment i mans ocupades!

12:03 merda, merda, merda...estic amb mono de veritat...ja he planxat, m'he fet la manicura i m'he begut la fotuda camamilla amb mel i tinc unes ganes de fumar que takagas!!!!!!!!!!!!!! i el pitjor del cas és que el paquet el tinc a la tauleta de nit i és tan fàcil agafar-ne un...un de sol...ningú ho sabrà...només jo...STOP!!!!!!!!!...vaig a fer-me la pedicura i poso simply red al spoti

13:29 Estupendu!!!...el email d'el meu amic Fede m'ha salvat de caure en la temptació...el temps que he estat escrivint ni he pensat en el cigarret! gràcies maquíssim!

15:00 He dinat arròs i pollastre bullit amb ceba i alls i un rajolí d'oli i un iogurt natural. Café ni parlar-me!. M'han trucat els meus amics el Jordi i l'Anna per a encoratjar-me. Una estona més que he estat distreta. Ara faré una migdiada...el paquet segueix intacte però l'he amagat en el fons de l'armari...per si de cas...

24:00 He vist Millennium I...que bona, tot i que com sempre passa, el llibre és millor!. La Lisbeth Salander està tota la peli fumant!

El meu fill Daniel i el meu germà Oriol em donen ànims per email....ara ja no em puc fer enrere...segueixo sense fumar...no m'ho puc creure!

dissabte, 13 de juny del 2009

El motiu per deixar-ho


Crec que per a deixar de fumar de forma radical, d’un dia per a altre, que en el fons és la millor manera de fer-ho i sense que això suposi un trauma i un desfici, hem de tenir un veritable motiu, ho sigui, deixem de fumar per que a canvi obtenim alguna cosa millor i no val allò de que fumar no és bo per a la salut...baaaa...això no ens fa ni fred ni calor. Ja ho sabem que és dolent. Però quant dolent és? Com que en el fons som uns babaus ens justifiquem a nosaltres mateixos (ens enganyem): Quan notem els primers símptomes de que ens fa mal ja ho deixarem. Encara tenim molts anys per a seguir fumant sense que ens perjudiqui. El meu avi fumava com un carreter i va morir als 98 anys...blablabla...

Per això és tan important trobar un veritable motiu. Un motiu en aquest moment present. Algun cosa que ens faci fer el clic. Alguna excusa que ens il•lusioni de veritat i que sigui millor que fumar.

Està clar que un embaràs és motiu suficient per abandonar l’insà costum d’inhalar fum compulsivament. De cap manera podem ennegrir el nostre organisme i el del hoste que portem dins. No fumarem però a canvi tindrem un bebè sa i tranquil. Tot i que no recomano embarassar-se cada nou mesos durant tota la vida per a deixar de fumar.

Un altre motiu pot ser conèixer algú i que aquest algú ens agradi molt i que a sobre sigui esportista i no fumador. Qui treu el paquet de tabac en el primer sopar romàntic. Ni parlar-ne. Si ho fas ja has begut oli. Abans ens mengem els pinyols de les olives que deixar la nostra imatge per el terra, i tot sigui dit, si no som capaços de vèncer l’impuls de fumar tenim moltes possibilitats de que la vetllada no es torni a repetir. El millor és deixar el tabac a casa i resar per que en algun moment no ens facin la temible pregunta: tu no has fumat mai oi????, que és molt més que dir, tu fumes? . És molt possible que si la parella ens agrada de debò no tornem a sentir mai més el impuls de fumar. Que maco. Realment aquest motiu i l’anterior són potser els millors per a deixar de fumar

Un altre tema. La imatge. Els presumits són menys fumadors. El tabac i l’estètica estan totalment renyits així que una persona que s’estimi molt i tingui l’autoestima alta i li agradi fer goig no fumarà. És sabut que el tabac envelleix, deshidrata la pell, surten arrugues, engrogueix les dents i debilita els cabells i les ungles. Un quadre i tot plegat un fàstic...quina merda això del tabac!.

Però hi ha una llum al final del túnel. I aquesta llum és la força del grup. La companyia, la solidaritat, la comprensió i la complicitat. Emprendre el camí sol és molt difícil i molt frustrant en les recaigudes, però si caminem junts deixem de fumar a canvi d’aconseguir una cosa millor: L’estima i el reconeixement dels altres...i aquesta és l’idea.


divendres, 12 de juny del 2009

Si no tens tabac no fumes i si no fumes et desenganxes


Enceto aquest bloc per que vull compartir amb vosaltres, estimats familiars i amics fumadors i no fumadors, les meves sensacions en relació al tabac, i que no són precisament les postes de sol del cowboy de marlboro ni les profundes calades de Bogart a Casablanca, Parlo dels meus intents infructuosos per deixar de fumar, per a ser més exactes. Quantes coses hauré fet per a deixar de fumar i cap ha funcionat. Llibres d’autoajuda, xiclets, pegats, força de voluntat (poca). Com deu ser la vida sense estar pensant sempre en el proper cigarret, o si el paquet ens arribarà per a el dia següent i tenir que sortir de matinada a buscar un bar obert, deu ser fantàstic deixar de sentir aquest gust fastigós a la gola quant ens llevem, i no veure mai mes les cremadetes del sofà...ufffff...no puc ni imaginar-ho i quina enveja em fan els no fumadors! amb la seva olor a net i la seva pell tersa i rosadeta. Jo cada dia estic mes groga i pansida ecssss. El bo que seria gaudir només del fum de la llar de foc i del xup xup de la cassola...

En fi, la cosa és dura i difícil però no impossible. He arribat a la conclusió que no hi ha un mètode infal·lible per deixar de fumar i que l’únic que funciona es la força de voluntat i la fortaleça de caràcter, però també penso que no estaria gens malament deixar de fumar per a no poder obtenir cigarrets, de cap manera. Per exemple que visquéssim en un poble aïllat per la neu i sense estancs, naufragar en una illa deserta, una teporadeta a la garjola, tancar-nos a la cel.la d'un convent. O sigui, no tenir -hi accés, vaja no poder-los comprar. O que es deixessin de fabricar. Però com que les companyies tabaqueres no estan massa per la labor i hem de respectar als que si que volen fumar, vet a qui que se m'ocorregut una idea. Passar una temporada en un lloc on no hi hagi tabac i tallar radicalment amb el vici...o sigui d'un dia per l'altre. He preguntat a experts i m'han dit que si estàs més de 10 dies sense fumar-ne ni un tens moltes possibilitats de deixar-ho. I si aquesta experiència és fa en grup i posteriorment aquest grup fa de suport motivacional en cas de recaiguda, doncs encara millor. Doncs bé. Anem-hi pensant...perdre no hi perdrem res. Busquem una casa rural, muntem activitats d'esport, gastronómiques i tot allò que sigui divertit i sa i durant 10 dies ens aïllem del món fumador...potser és una bajanada no?...però s'acosta l'agost i podrien ser unes fantàstiques vacances...que hi penseu...us hi apunteu?

Sigui com sigui escriviu, és igual el que escriviu i en quin idioma ho feu, català, castellano, english, français...fem-nos companyia i compartim aquest moment difícil de les nostres vides però que ens ajudarà a renéixer i oblidar-nos d'aquest fastigós vici per sempre més...