21:51 eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii....que??... ja us pensàveu que havia tirat la tovallola.???..doncs no!...aquí estic sense fumar ni un sol cigarret en tot el dia!
Aquest matí ha estat duríssim no fumar el primer del dia asseguda en la rentadora del pati després del cafè, però ho he aconseguit. Confesso que m’ha faltat aquesta estona de reflexió profunda de cada matí mirant les pinces de la roba però he de dir que també he tingut més temps per a arreglar-me i no està gens malament per altra banda.
Quant marxava de casa per a anar a treballar he estat a punt d'agafar el paquet que tinc amagat al fons de l'armari però no ho he fet. He pensat que si la cosa es posava molt malament ja aniria a comprar ...però tampoc ho he fet. He estat intranquil•la però tenia feina i el matí ha passat molt ràpid. He dinat en la cuina de la feina per no haver de baixar al restaurant amb els meus companys fumadors. Però després de dinar m’agafa’t com un cosa i he anat. Casualment, i per la meva sort, avui dinaven en el restaurant dos companys de feina que no fumen. Que fort!!!. Podia haver-me trobat la fumera de tots el dies i fins i tot haver pidolat un cigarret, però no, he tingut molta sort.
La tarda ha passat millor tot i que encara em dura el mal d’estómac i tenia com una mena de sensació estranya i fins i tot no em venia de gust menjar caramels. M’he pres dos pastilles d’almax i he begut molta aigua. Estic deixant de fumar sense atiborrar-me de porqueries!. És fantàstic. Una companya de feina ha passat per a darrera meu a última hora de la tarda i m’ha dit que feina molt bona olor. És clar, ja no fumo! li he dit tota orgullosa. Després quant tornava en el cotxe m’he mirat les dents al retrovisor i diria que les tinc mes blanques. Estic molt contenta.
Ara ja fa una estona que he arribat a casa. Tenia sopar fet, així que he pogut apaivagar l’ansietat sense haver d’obrir l’armari on tinc amagada “la bèstia”. Ara em faré una camamilla amb mel i marxaré a dormir d'hora, no vull donar mes oportunitats al "mono" de seguir martiritzar-me...prefereixo descansar i demà serà un altre dia.
Aquest matí ha estat duríssim no fumar el primer del dia asseguda en la rentadora del pati després del cafè, però ho he aconseguit. Confesso que m’ha faltat aquesta estona de reflexió profunda de cada matí mirant les pinces de la roba però he de dir que també he tingut més temps per a arreglar-me i no està gens malament per altra banda.
Quant marxava de casa per a anar a treballar he estat a punt d'agafar el paquet que tinc amagat al fons de l'armari però no ho he fet. He pensat que si la cosa es posava molt malament ja aniria a comprar ...però tampoc ho he fet. He estat intranquil•la però tenia feina i el matí ha passat molt ràpid. He dinat en la cuina de la feina per no haver de baixar al restaurant amb els meus companys fumadors. Però després de dinar m’agafa’t com un cosa i he anat. Casualment, i per la meva sort, avui dinaven en el restaurant dos companys de feina que no fumen. Que fort!!!. Podia haver-me trobat la fumera de tots el dies i fins i tot haver pidolat un cigarret, però no, he tingut molta sort.
La tarda ha passat millor tot i que encara em dura el mal d’estómac i tenia com una mena de sensació estranya i fins i tot no em venia de gust menjar caramels. M’he pres dos pastilles d’almax i he begut molta aigua. Estic deixant de fumar sense atiborrar-me de porqueries!. És fantàstic. Una companya de feina ha passat per a darrera meu a última hora de la tarda i m’ha dit que feina molt bona olor. És clar, ja no fumo! li he dit tota orgullosa. Després quant tornava en el cotxe m’he mirat les dents al retrovisor i diria que les tinc mes blanques. Estic molt contenta.
Ara ja fa una estona que he arribat a casa. Tenia sopar fet, així que he pogut apaivagar l’ansietat sense haver d’obrir l’armari on tinc amagada “la bèstia”. Ara em faré una camamilla amb mel i marxaré a dormir d'hora, no vull donar mes oportunitats al "mono" de seguir martiritzar-me...prefereixo descansar i demà serà un altre dia.
Laura et segueixo, aveure si mi apunto....
ResponEliminaNuria
com ho portes Laura?
ResponEliminaufffffffff...gràcies Nuria per el teu interés però he de dir que tot aquell entusiasme dels dos primers dies es va esvair ràpid...de moment guanya la "bèstia" però perdre una batalla no vol dir perdre la guerra...tinc molt clar que deixo de fumar i segueixo ferma...se que ho aconseguiré i ara ja és una qüestió d'orgull...he de tornar a trobar el dia idoni..potser demà...potser la setmana que ve...potser dintre de 10 minuts...no ho se...estic farta de deprendre del tabac i especialment estic farta de que una cosa tan absurda pugui mes que la meva voluntat...espero seguir aviat amb aquest bloc...molts petons!
ResponEliminaAvui he decidit que deixo de fumar el dia 21 de Juliol, per començar-me a acostumar, a la farmàcia he comprat un cigarret de plàstic que el tinc a la boca bastanta estona. Jo puc fumar a la feina i altres companys ho fan i son les 16.30 i porto dos cigarrets amb tot el dia estic contenta normalment serien uns 10.He sortit de casa sense tabac i un company de feina m'en ha deixat tres que els hi tinc que tornar i que m'ha de durar fins les 19,30 que surto de treballar. Hi posso molta voluntat però doneu-me molta moral.
ResponEliminaHola Bet, jo et dono molts molts ànims, especialment per els tres primers dies que jo crec que són els decisius. Sobretot no facis ni una sola calada. Comprat ampolles d'aigua i cada cop que et vinguin ganes de fumar fes un glop i inspira molt molt profundament. Espero que ho aconsegueixis i que ens expliquis com va tot. Jo segueixo amb els dos o tres diaris però crec que s'acosta el dia que ho pugui deixar definitivament. Una abraçada i ves deixant els teus comentaris...una abraçada campeona!
ResponElimina