Crec que per a deixar de fumar de forma radical, d’un dia per a altre, que en el fons és la millor manera de fer-ho i sense que això suposi un trauma i un desfici, hem de tenir un veritable motiu, ho sigui, deixem de fumar per que a canvi obtenim alguna cosa millor i no val allò de que fumar no és bo per a la salut...baaaa...això no ens fa ni fred ni calor. Ja ho sabem que és dolent. Però quant dolent és? Com que en el fons som uns babaus ens justifiquem a nosaltres mateixos (ens enganyem): Quan notem els primers símptomes de que ens fa mal ja ho deixarem. Encara tenim molts anys per a seguir fumant sense que ens perjudiqui. El meu avi fumava com un carreter i va morir als 98 anys...blablabla...
Per això és tan important trobar un veritable motiu. Un motiu en aquest moment present. Algun cosa que ens faci fer el clic. Alguna excusa que ens il•lusioni de veritat i que sigui millor que fumar.
Està clar que un embaràs és motiu suficient per abandonar l’insà costum d’inhalar fum compulsivament. De cap manera podem ennegrir el nostre organisme i el del hoste que portem dins. No fumarem però a canvi tindrem un bebè sa i tranquil. Tot i que no recomano embarassar-se cada nou mesos durant tota la vida per a deixar de fumar.
Un altre motiu pot ser conèixer algú i que aquest algú ens agradi molt i que a sobre sigui esportista i no fumador. Qui treu el paquet de tabac en el primer sopar romàntic. Ni parlar-ne. Si ho fas ja has begut oli. Abans ens mengem els pinyols de les olives que deixar la nostra imatge per el terra, i tot sigui dit, si no som capaços de vèncer l’impuls de fumar tenim moltes possibilitats de que la vetllada no es torni a repetir. El millor és deixar el tabac a casa i resar per que en algun moment no ens facin la temible pregunta: tu no has fumat mai oi????, que és molt més que dir, tu fumes? . És molt possible que si la parella ens agrada de debò no tornem a sentir mai més el impuls de fumar. Que maco. Realment aquest motiu i l’anterior són potser els millors per a deixar de fumar
Un altre tema. La imatge. Els presumits són menys fumadors. El tabac i l’estètica estan totalment renyits així que una persona que s’estimi molt i tingui l’autoestima alta i li agradi fer goig no fumarà. És sabut que el tabac envelleix, deshidrata la pell, surten arrugues, engrogueix les dents i debilita els cabells i les ungles. Un quadre i tot plegat un fàstic...quina merda això del tabac!.
Però hi ha una llum al final del túnel. I aquesta llum és la força del grup. La companyia, la solidaritat, la comprensió i la complicitat. Emprendre el camí sol és molt difícil i molt frustrant en les recaigudes, però si caminem junts deixem de fumar a canvi d’aconseguir una cosa millor: L’estima i el reconeixement dels altres...i aquesta és l’idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada